El centre

EL CENTRE

  • Nombre de línies: 1 línia.
  • Nivells Educatius: 3 grups d’Eduació Infantil i 6 grups d’Educació Primària.
  • Nombre de mestres: 15 mestres
  • Nombre d’alumnes: 225 aproximadament.

CEIP Schola - Dibuix del pati de l'escola

 

HORARI LECTIU

  • Educació Infantil i Primària:
    • 8’30 - 12’00
    • 15’00 - 16’30

 

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (REVISIÓ JUNY 2016)

Índex:
1- Trets d’identitat
1.1- Història
1.2- Localització
1.3- Alumnat
1.4- Infraestructura
1.4.1- Edifici
1.4.2- Recursos humans
1.4.3- Recursos materials
1.5- Línia educativa
1.5.1 Confessionalitat
1.5.2 Relació Claustre i AMPA
2- Principis pedagògics
2.1 Trets generals
2.2 Pluralisme i valors democràtics
2.3 Material
2.4 Organització pedagògica
2.4.1 Educació Infantil
2.4.2 Educació primària
2.4.3 Educació Especial
2.4.4 Comissió d’Atenció a la Diversitat ( CAD)
2.4.5 Tractament de la Llengua
2.4.6 Competència digital
2.5 Revista
2.6 WEB
2.7 Biblioteca
2.8 Avaluació
2.9 Activitats fora de l’escola: sortides i colònies.
2.10 Festival
2.11 Setmana sant Jordi.
3- Organització
3.1 Consell Escolar
3.2 Equip Directiu
3.3 Claustre
3.4 Cicles
3.5 EAP
3.6 Associació de pares i mares d’alumnes
4- Menjador

1- TRETS D’IDENTITAT.
El nostre centre defineix la seva identitat a partir de les següents línies
bàsiques d’actuació:
- Implementació de la línia pedagògica i filosòfica, que sempre hem
fonamentat en la catalanitat, la laïcitat i el respecte a la diferència per tal
d’afavorir la cohesió social.
- Incorporació de noves maneres de fer en el procés d’ensenyament i
aprenentatge dels alumnes adaptades a la realitat actual, per tal de
continuar millorant els resultats educatius.
1.1 Història.
La Schola és un centre que es va fundar el curs 1.965-1.966. En el moment
de la seva creació impartia classes de Batxillerat i exercia la funció d’institut
nocturn entre bona part de la població de Rubí. Des dels seus inicis ja es va
perfilar una institució de caràcter pluralista i liberal, pionera en fomentar la
llengua i la cultura catalanes, essent una de les primeres escoles on es va
impartir l’ensenyament de la pràctica totalitat de les matèries en aquesta
llengua. La celebració de les festes populars i les tradicions, l’estudi del medi
natural i geogràfic en les sortides i colònies, el coneixement del món cultural i
artístic a través de la visita a museus o l’assistència al teatre i al cinema ha
estat, des de sempre, una constant en les programacions. La revista “ Schola “
és testimoni d’aquesta manera de treballar.
El curs 1.973-1.974, amb el nou pla d’estudis, van començar a incorporar-se
cursos de Pre – escolar i EGB, i, gradualment, es van anar suprimint els cursos
de Batxillerat.
Durant aquests anys l’escola era un centre amb pocs recursos, en què la
il·lusió i la voluntat de pares i mestres intentaven compensar la precarietat de
mitjans. Aquesta situació, unida al fet de ser un centre d’una línia amb pocs
alumnes per aula afavoria el coneixement i la bona relació entre pares,
alumnes i mestres, i feia possible que el lligam entre nens i educadors fos molt
estret.
A partir del març de 1.987 es va incorporar a la xarxa de centres docents
públics dependents de la Generalitat, segons la Llei 14 / 1.983, que regulava el
procés d’integració. En aquest moment comença un període d’adaptació del
centre amb un equip directiu de nou persones que compartirà totes les tasques
de gestió i intentarà adequar la infrastructura burocràtica a la nova situació.
Al setembre de 1991 tots els mestres provinents de l’antic centre privat
aproven les oposicions i s’incorporen al centre amb plaça definitiva com a
funcionaris de carrera. A banda, cal comptar amb els mestres que s’han anat
incorporant procedents del Departament d’Ensenyament.
Al setembre de 1995 es desfà l’equip directiu de nou persones i s’implanta
un equip directiu convencional.
El curs 2004-2005 el centre comença amb gairebé tot l’equip docent renovat
i amb un equip directiu format per cinc persones.
El juny de 2006 se’ns concedeix el projecte de biblioteques Punt Edu, que
es desenvolupa els cursos 2006-2007, 2007-2008 i 2008-2009. Durant aquests
cursos l’escola disposa una professora a mitja jornada i se’ns concedeix una
dotació econòmica de 2000 euros.
El juny de 2007 es presenta l’avantprojecte del Pla Estratègic d’Autonomia
de Centres, que se’ns concedeix i es comença a desenvolupar el setembre de
2008 i ha d’acabar el juny de 2012.
El juny de 2010 es presenta el projecte Pla Experimental de llengües
estrangeres que se’ns concedeix també i es comença a desenvolupar el curs
2011-2012. S’espera rebre una dotació econòmica de 2000 euros per al
desenvolupament del projecte i, per al curs 2011-2012, un auxiliar de conversa
de parla anglesa.
A partir del setembre del 2012 el centre firma una acord de coresponsabilitat
amb el departament d’ensenyament de manera anual.
1.2 Localització.
La Schola és ubicada a Rubí, localitat situada a la comarca del Vallès
Occidental. És un municipi que se sustenta econòmicament sobre la base de
l’activitat industrial i això ha provocat que des de la dècada dels 60, s’hagi anat
ampliant la seva població amb l’arribada de diferents onades migratòries; en un
principi procedents d’Andalusia, sobretot, i a mitjans de la dècada dels 90 de
fora de l’Estat ( Marroc, Sud-Amèrica i Xina ). En l’última dècada aquesta
immigració extracomunitària ha anat augmentant progressivament fins a
l’actualitat , ja que ha anat situant el seu lloc de residència, majoritàriament, al
centre de Rubí, dins de l’àrea d’influència del centre.
1.3 Alumnat.
La Schola és un centre d’una línia, que té al voltant de 225 alumnes i, tot i
que el català és la llengua vehicular, s’ intenta que l’alumnat que no el té com a
llengua pròpia i no l’entén no visqui com un problema que aquesta sigui la
llengua d’aprenentatge.
Hi ha un percentatge elevat de famílies amb un nivell cultural mitjà o mitjàalt,
de parla catalana, interessades per l’educació dels seus fills.
A finals de la dècada dels noranta hem començat a matricular alumnes
procedents de fora de l’Estat Espanyol. Aquest alumnat ha anat creixent força
amb el temps. Actualment a cada nivell hi ha un 30% d’alumnat estranger
aproximadament. Alguns d’aquests alumnes no tenen cap coneixement del
castellà ni, per descomptat, del català.
1.4 Infrastructura.
1.4.1 Edifici.
La superfície edificada de l’escola és de prop de 2000m2, distribuïts en tres
nivells i estructurats en els següents espais:
- 2 Despatxos
- 3 Aules d’educació Infantil.
- 6 Aules de Primària.
- 1 Aula de plàstica , laboratori i música.
- 1 Biblioteca, ampliada el curs 2009-2010, que és a la vegada sala
d’àudio–visuals.
- 1 Gimnàs.
- 1 Sala de professors.
- 1 Menjador.
- 1 Aula d’anglès
- 1 Aula d’Educació Especial.
- 1 Aula de logopèdia.
- 2 Aules de desdoblaments.
La superfície no edificada consta de dues terrasses ( 40 i 80 m2
respectivament) utilitzades pels nens d’Educació Infantil i un pati
d’aproximadament 400 m2 destinat a l’esbarjo dels alumnes de primària.
1.4.2 Recursos humans.
El Claustre està format per 15,5 professors dependents del Departament
d’Ensenyament:
- Una professora d’Educació Especial.
- Una professor especialista de música.
- Una professora especialista d’Educació Física.
- Una professora especialista d’anglès.
- Tres professores d’Educació Infantil.
- Set professores de primària.
- Mitja professora d’Educació Infantil.
L’escola disposa d’assessorament psicopedagògic per part d’un
professional de l’EAP, que ve un cop per setmana.
Eventualment, quan hi ha alumnat que ho requereix, es disposa dels serveis
d’una logopeda del CREDA.
El personal no docent està format per una administrativa compartida amb
l’escola Rivo Rubeo, un conserge, dues persones que es fan càrrec de la
neteja i els monitors de menjador.
1.4.3.1 Recursos materials.
Aparell Procedència
- 28 Ordinadors - AMPA
- 5 impressores - Departament d’Ensenyament
- 63 portàtils
- 4 impresores
- H.P.
- Departament d’Ensenyament.
- Adquisició pròpia
- 1 Projector de transparències - AMPA Schola
- 3 DVD reproductor - Dept. d’Ensenyament
- 3 Radiocassetes - Adquisició pròpia
- 2 Guillotines - Adquisició pròpia
- 1 Projector de diapositives - AMPA – Schola
- 3 Scaners - Schola
- 4 Càmeres digitals - Schola
- 1 Càmara fotografia convencional - H.P.
- 2 Televisor - Dept. d’Ensenyament
- Adquisició pròpia.
- 2 Plastificadora - Schola
- 1 Enquadernadora - Dept. d’Ensenyament.
- 1 Telèfon / fax - Schola
- 1 Telèfon inalàmbric - Schola
- 2 Equip de música: platina, CD,
amplificadors, mesclador, altaveus
portàtils i altaveus fixos repartits
per les diferents dependències de
l’escola
- Schola
- 3 projectors
- 11 pissarres digitals amb els seus
projectors
- 1 nimio
- Schola
- Una multicopista - AMPA
- Adquisició pròpia
- Un teclat - Departament d’Ensenyament
- 3 disc dur extraïble - Schola
- Càmera de vídeo - Departament d’Ensenyament.
- 2 maquines de reprografia - Adquisició pròpia
- Departament d’ensenyament
1.5 Línia educativa.
1.5.1 Confessionalitat.
L’escola es manifesta aconfessional i respectuosa amb totes les
creences tant de mestres com d’alumnes i del personal no docent. Es
considera que la religió s’ha de tractar estrictament des de l’àmbit familiar. La
laïcitat, doncs, forma part de la filosofia del centre . Amb la complicitat de les
famílies, el centre té com a objectiu primordial la preservació d’aquesta
laïcitat.
1.5.2 Relació Claustre i AMPA.
L’escola ha de seguir fomentant la bona relació entre el claustre i l’AMPA, i
per tant es continuarà mantenint el diàleg i la col·laboració que hi ha hagut des
de la fundació de l’escola. Per mantenir aquesta interrelació, l’AMPA i l’Equip
Directiu es reuneixen periòdicament amb la finalitat de coordinar activitats
(cada cop que l’AMPA convoca una reunió).
2.- PRINCIPIS PEDAGÒGICS.
2.1 Trets generals.
La metodologia ha de basar-se en un aprenentatge significatiu, impulsat
per un ensenyament comprensiu que sempre partirà dels coneixements previs
dels alumnes. Així mateix contemplarà la diversitat tant pel que fa al ritme de
treball com pel que fa a les capacitats intel·lectuals.
L’ensenyament ha d’anar encaminat a desenvolupar les competències
necessàries per tal d’afavorir la integració de l’alumne/a a la realitat social i
laboral actual.
L’ensenyament – aprenentatge estarà sempre sustentat en l’educació
integral de l’alumne com a persona i serà prioritària la seva formació des del
punt de vista humà.
2.2 Pluralisme i valor democràtics.
L’escola ha de respectar l’evolució del nen, en el sentit de no imposar-li cap
concepció política. D’altra banda, ha d’estimular una sèrie de valors humans:
- Solidaritat vers els altres.
- Rebutjar les manifestacions de racisme i les actituds racistes.
- Rebutjar les manifestacions de violència i les actituds violentes.
- Rebutjar les idees, manifestacions i actituds sexistes
- Impulsar, consolidar i exigir el compliment de les normes d’educació i
ètica: respectar les persones grans, ajudar els invàlids, cedir el pas i els
seients...........
- Respectar l’entorn.
- Conèixer i aprendre a estimar la nostra cultura i identitat.
- Impulsar els valors democràtics.
- Consolidar la llengua i la cultura catalanes com a elements vertebradors i
cohesionadors de la vida del centre i, per extensió, de la vida social en
general.
Cal afegir que l’escola s’ha d’adaptar a una societat cada cop més plural, pel
que fa a la diversitat de cultures que hi conviuen. En aquest sentit, cal assumir
com a centre els canvis que comporta la interacció amb alumnes procedents
d’altres països. S’haurà de tenir present, doncs, que les actituds favorables,
com ara la sensibilitat, l’empatia, el respecte .... i els coneixements bàsics
d’altres cultures faciliten l’adaptació tant als alumnes com als pares. Les
nostres expectatives vers l’alumne hauran de ser positives, i haurem de ser
capaços, tal i com es concreta i es desenvolupa en el Pla d’Acollida Integral de
Centre, de :
Assegurar un bon acolliment a l’aula i al centre.
Preveure, potenciar i programar situacions en les quals la interrelació
amb els companys i companyes sigui constant.
Prioritzar, en el procés inicial, els continguts de la llengua en situació
comunicativa. facilitant i promovent la participació activa d’aquests alumnes
en l’ús del llenguatge.
Assegurar el coneixement i l’adquisició progressiva dels hàbits i normes
escolars.
2.3 Material.
A l’hora d’escollir el material didàctic ( jocs, llibres de text, llibres de
biblioteca, material de racons, etc... ) l’escola tindrà en compte els següents
aspectes:
- L’adquisició de material actualitzat.
- Cada cicle tindrà el material adequat a la seva edat.
- Que no inciti al racisme i a la violència.
- Una selecció i utilització no sexista del material.
Des del curs 2007-2008 l’escola participa en el projecte de reciclatge de
llibres.
A partir del curs 2011-2012, l’escola gestionarà la compra de material
fungible:
- Material que comparteix tota l’escola: cartolines, pintures, pinzells, coles.
guix, etc.
- Material que s’utilitza per cicles: fulls de diferents pautes, quadrícules i
mides, gomets, carpesans, carpetes, etc.
L’escola s’ha decantat per la utilització de fulls, que afavoreix que no portin
tant de pes a les motxilles, i no llibretes, pels avantatges pedagògics que això
comporta:
- Facilita el treball de la situació espaial.
- Treball de classificació de matèries i cronològica.
- Facilita la repetició de treballs incorrectes.
Cada cicle té unes pautes de presentació pel que fa a l’ús d’aquests full (
veure R.R.I., apartat 6 ).
2.4 ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA.
2.4.1. Educació infantil.
Qualsevol activitat a nivell d’Educació Infantil es presenta de forma
globalitzada.
Els objectius els treballem en una línia de continuïtat i s’enllacen amb els de
Primer Cicle d’Educació Primària mitjançant les coordinacions intercicle.
Dins de l’Educació Infantil la base de la formació de l’alumne es constitueix
en la seva totalitat mitjançant la globalització de les diferents matèries.
Globalitzar vol dir fer una activitat que englobi aspectes o àrees de
coneixement diferent. Partim d’un tot i l’anem analitzant en els diversos
llenguatges: Verbal, matemàtic, plàstic i musical. Això no vol dir que en algun
moment aquesta anàlisi hagi de ser més profunda anant al concepte primigeni
de la matèria que estem tractant.
Un altre aspecte que presentem, ja que forma part de la vida de la classe,
és la importància de la formulació i l’adquisició d’hàbits de convivència, d’ordre i
de neteja. Es tracta de situacions d’aprenentatge que es presenten de manera
sistemàtica a partir de la resolució de certes tasques quotidianes. Aquestes
rutines donen seguretat als infants i afavoreixen l’adaptació a la vida escolar,
potenciant l’autonomia en front de l’acció. En la seva planificació cal respectar
els ritmes de maduració dels nen/es, això afavorirà que els alumnes puguin
començar a organitzar mentalment el temps que estan al centre:
• Activitats pròpies de l’entrada.
• Temps de l’esmorzar.
• Temps de treball individual.
• Temps de joc.
• Temps de recollir.
Les tres grans àrees en relació amb les quals el nen realitza aprenentatges
significatius, observables i avaluables són:
a) La Descoberta d’un mateix i dels altres.
b) La Descoberta de l’entorn .
c) Comunicació i llenguatges.
En aquestes àrees el nen se sent molt interessat a descobrir, manipular,
representar, comunicar..., acumula moltes informacions i adquireix els primers
conceptes, aprèn maneres d’abordar la realitat, i hàbits i actituds que podrà
aplicar més endavant a situacions molt diverses.
Els diversos llenguatges ( el verbal, el plàstic, el musical i el matemàtic )
afavoreixen la comunicació, la representació de la realitat i la funció lúdica –
creativa en l’alumne. Parlem també de tres aspectes coincidents:
a) Del llenguatge del cos,
b) Del llenguatge de l’ambient i
c) Del llenguatge simbòlic.
Els aprenentatges d’hàbits i automatismes demanen un model de
constància, per això, ensenyarem al nen a respectar el material, saber acabar
els treballs i valorar les obres del companys. La distribució del material en
l’espai ha d’afavorir l’activitat exploratòria del nen, per tant, cal facilitar objectes,
material, instruments a l’abast dels nens i apropiats pel seu ús. El nen podrà
intervenir en les canvis, en la distribució espacial, procurant evitar la rigidesa.
En tot procés d’aprenentatge, sabrem com engrescar els nens tot tenint
en compte: el ritme propi de cada un, el temps necessari per centrar l’atenció,
tant a nivell individual com de grup i el temps que cada nen i el grup de nens
poden mantenir l’atenció en les diferents situacions i activitats.
Abans de cada activitat és important que l’alumne conegui el conjunt del
“projecte“ mitjançant la corresponent “explicació del tema“, per tal que, en
conèixer la successió d’activitats que s’han de fer, el nen pugui organitzar la
seva actuació amb més autonomia, implicació i, per tant, creativitat.
És molt important en aquesta etapa escolar aprofitar els seus
coneixements previs. Cal potenciar-los per anar ampliant els nous
aprenentatges i enriquint-los alhora. En aquesta tasca el/la mestre/a és un
moderador/a que guia l’alumne a buscar estratègies, conduint-lo cap a un
projecte entenedor i adequat a les necessitats, capacitats i interessos de les
característiques evolutives del grup.
A Educació Infantil es treballarà bàsicament per projectes. De vegades
poden sorgir per interès dels propis infants, o perquè la mestra canalitzi un
tema puntual que els nens vivencíïn, intentant que la vivència escolar s’apropi a
la vida real. Aquesta metodologia ajuda als alumnes habituar-se a no dependre
del mestre i assolir els seus aprenentatges més autònomament i treballar
seguint les seves motivacions.
2.4.2 Educació Primària.
Qualsevol activitat d’ensenyament – aprenentatge que es presenta a
l’alumnat parteix dels coneixements previs i s’intenta avançar seguint el ritme
propi de cadascú; procurant que l’alumne /a hi tingui un paper actiu, de manera
que el seu aprenentatge sigui significatiu i funcional.
Dins de l’organització de l’etapa, un dels objectius que es proposen és
que els alumnes vagin assolint una bona autonomia personal, continuant els
hàbits d’Educació Infantil, ampliant-los a hàbits de treball a casa i de pautes i
normes de conducta i de convivència pròpies de cada cicle.
Seran, doncs, els cicles ( dos cursos ) les unitats temporals al llarg de
les quals s’organitzaran les activitats d’ensenyament – aprenentatge amb una
mateixa metodologia i organització de l’aula i, a la vegada, interrelacionades
amb els altres cicles. És per això que, sempre que les necessitats
organitzatives del centre ho permetin, la funció tutorial del grup-classe anirà a
càrrec de la mateixa persona durant els dos anys.
La coordinació entre els diferents professors que intervenen en un cicle i
la coordinació intercicles pretén establir de manera detallada una mateixa
metodologia tant de les activitats d'ensenyament aprenentatge, com de les
d’avaluació, així com un mateix grau d’exigència en tots els aspectes.
L’organització del grup classe per dur a terme el desenvolupament del
currículum vindrà condicionada per la distribució del temps i l’ordenació de
l’espai.
Per confeccionar l’horari escolar es tenen en compte els següents
criteris:
- L’edat de l’alumne / a.
- Les sessions del matí possibiliten rendiments més alts.
- Les activitats artístiques cansen menys que les abstractes .
- Les necessitats de temps de lleure.
Les tasques que realitzen a l’aula es distribueixen en:
- Treball individual: activitats que afavoreixen la concentració i
l’organització personal.
- Treball en petit o gran grup: activitats que afavoreixen el treball
cooperatiu, l’experimentació, la investigació.....
- Desdoblaments: Sempre que sigui possible, les matèries instrumentals
(matemàtiques i llengua catalana) es treballaran en grup desdoblat o
amb dos mestres a l’aula, per tal de facilitar al mestre un seguiment més
individualitzat dels alumnes i el seu millor rendiment. També es fa un
desdoblament setmanal a Llengua Anglesa i Català; i les activitats de
Biblioteca es duen a terme amb la meitat del grup–classe.
- Els tallers d’Educació Visual i Plàstica es realitzen a Educació Infantil
dividint els alumnes del mateix cicle en tres grups. Els grups són rotatius.
La reduïda dimensió de les aules, dificulta el poder canviar amb facilitat la
seva distribució, segons l’activitat proposada, és per això que els / les alumnes i
mestres han de compartir l’aula amb espais alternatius.
2.4.3 Educació Especial
L’especialista d’Educació Especial haurà de realitzar les següents tasques:
- Coordinar les proves de detecció als alumnes (parla imitativa,......).
- Fer el seguiment dels alumnes d’E.I. 3 anys.
- Coordinar amb els tutors les actuacions que cal dur a terme amb els
alumnes de NEE.
- Atenció d’alumnes amb NEE, en petits grups o directament a l’aula
ordinària.
- Coordinació amb la CAD.
2.4.4 Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD)
La CAD està formada per la psicopedagoga de l’EAP, la mestra de d’EE,
la Cap d’Estudis, la directora i, sempre que sigui possible, el tutor dels alumnes
que centrin la reunió.
En aquesta comissió es decidiran tots aquells aspectes que facin
referència a les actuacions especials que cal dur a terme amb els alumnes.
2.4.5 Tractament de la llengua
Tal i com es recull en el Projecte Lingüístic de Centre, el català és la
llengua vehicular que regula tota l’activitat docent i social de la nostra comunitat
educativa.
Davant dels alumnes i dins del recinte escolar els professors, el PAS i
els monitors de menjador i/o extraescolars hauran de fer servir sempre el català
com a llengua de comunicació entre ells i amb els alumnes.
En el context sociolingüístic de Rubí, el català tindrà un tracte preferent a
l’escola.
En la societat plurilingüe en la que vivim cal preparar els alumnes per tal
que tinguin una bona competència lingüística tant en català com en castellà i
assegurar l’aprenentatge funcional d’una llengua estrangera, l’anglès,
considerada la llengua franca del món contemporani.
Per aquest motiu aquesta llengua s’introdueix a l’educació infantil, des
de P3. Es prioritzarà el treball sistemàtic de la llengua mitja hora diària, treball
d’un dels racons en anglès i la psicomotricitat en llengua anglesa.
A primària es desdoblarà el grup setmanalment i es treballarà la llengua
un mínim de 2’5 hores per nivell. S’impartirà el coneixement del medi en
anglès.
S’introduirà el treball d’una segona llengua estrangera a cicle superior
(alemany o francès).
2.4.6 Competència digital
Es treballarà l’ofimàtica a nivell d’usuari des del mateix treball de les
àrees. Assegurant el coneixement dels programes amb les prestacions
següents: presentacions, processador de textos i de dades.
S’introduirà la robòtica a partir de primer de primària.
2.5 REVISTA.
L’escola edita la revista “ Schola “. Aquesta revista és el mitjà pel qual els
alumnes comuniquen a altres alumnes i a les famílies les vivències i reflexions
més representatives del llarg del curs a través d’il·lustracions, frases i textos.
Portada: Cada número la il·lustra un cicle diferent.
S’editen 4 números de revista. Un a final de cada trimestre i un especial
per Sant Jordi, on es publiquen els contes i les poesies guanyadores dels Jocs
Florals, juntament amb les poesies seleccionades.
2.6-WEB
L’escola disposa d’una pàgina WEB dins del domini punt cat. En aquesta
pàgina es poden penjar, prèvia autorització de les persones responsables,
fotografies de diferents activitats del centre o treballs dels propis alumnes.
En aquesta pàgina hi consten, a més a més, els trets identificadors del
projecte educatiu així com la informació més rellevant del centre ( horaris........).
2.7 BIBLIOTECA.
Els objectius de la biblioteca de l’escola SCHOLA es basen en els tres
apartats del Projecte de Biblioteca Escolar elaborat pel Grup de Treball de les
Biblioteques Escolars de Rubí i desenvolupats en el Projecte de Biblioteca Punt
Edu.
1. Desenvolupament del gust per la lectura.
Amb aquest objectiu es pretén desvetllar en els/les alumnes la curiositat
pels llibres d’imaginació, tot orientar-los en una tria adequada, de manera que
la lectura pugui esdevenir una activitat lúdica i satisfactòria.
Aquesta activitat es duu a terme des de la biblioteca d’aula, tenint molt
present que la tria de llibres es pot fer a casa, a la biblioteca municipal o a
qualsevol altre lloc que ens pugui proporcionar un llibre que interessi.
A la biblioteca de l’escola es duran a terme activitats destinades a fomentar
el plaer de la lectura, prioritzant que els infants gaudeixin al màxim de l’activitat.
Des de l’aula, el/la tutor/a durà a terme setmanalment el servei de préstec.
Els/les alumnes agafaran un llibre que hauran de llegir a casa i el/la mestre/a
haurà de seguir un control acurat per tal d’assegurar que efectivament l’hagi
llegit abans de tornar a fer el canvi.
2. Formació d’usuaris.
S’inclouen aquí totes aquelles activitats que tenen com a objectiu la
formació dels alumnes per tal que puguin portar a terme tot el procés de
recerca, des de l’ús dels catàlegs fins a l’obtenció dels documents. Aquestes
activitats es duran a terme dins de l’horari de biblioteca d’escola.
3. Recerca i tractament de la informació.
Un cop s’han aconseguit els documents on hi ha la informació, l’objectiu
següent és aprendre a utilitzar-la. Cal, doncs, conèixer els procediments de
recerca, selecció, tractament i anàlisi de la informació, l’ús dels diferents
suports i la comunicació dels resultats. Des de la biblioteca d’escola es donaran
les bases per tal d’aprendre a realitzar aquesta recerca. El tractament de la
informació es farà des de l’aula ordinària.
2.8 AVALUACIÓ.
Avaluar és determinar l’eficàcia d’un procés educatiu, a través d’uns
instruments adequats, amb l’objectiu de revisar, renovar i millorar el treball a
realitzar contemplant els progressos, encallaments, retards, estímuls i resultats
tant individuals com col·lectius.
Distingim tres tipus d’avaluació, pel que fa a l’alumnat:
a) La inicial, que es realitza per saber quin nivell d’aprenentatge té assolit, el
nen. Es basa en el registre personal de l’alumne, en l’intercanvi d’informació
entre mestres i revisió dels coneixements previs en començar una nova
unitat didàctica. Proves avaluació inicial.
b) La formativa, que es basa en l’observació i l’anàlisi constant del procés
educatiu, tant del nen com dels programes; permet ajustar l’ajut pedagògic a
les característiques individuals dels alumnes i ajuda a determinar el grau en
que es van aconseguint els objectius.
c) La sumativa: En finalitzar una unitat didàctica i en acabar un trimestre, curs
o cicle es realitzen proves de diferents tipus, per tal de comprovar si s’han
assolit els objectius.
Pel que fa al professorat caldrà també establir els mecanismes necessaris
per tal de poder avaluar el seu treball des del punt de vista metodològic i
organitzatiu, tant de forma individual com col·lectiva ( cicles, claustre, equip
directiu, consell escolar....).
2.9 ACTIVITATS FORA DE L’ESCOLA: sortides i colònies
Les sortides complementen l’assoliment de les competències bàsiques
dels/les alumnes.
Durant el curs escolar es fa una mitjana de dues sortides per trimestre.
Es farà el possible perquè hi hagi almenys una sortida conjunta de tota
l’escola per trimestre: tardor, enterrament sardina, celebració de la mona.....
Es consideren les colònies com una activitat de caràcter formatiu
d’especial importància, tant pel que fa a la millora dels resultats educatius com
de la cohesió social. Per això es realitzen cada curs i cada tutor/a farà el
possible per tal que hi participin el màxim d’alumnes.
L’equip directiu s’encarregarà de determinar quins seran els casos que caldrà
finançar econòmicament , amb la posterior aprovació del Consell Escolar, per
tal d’assegurar que els alumnes amb situacions socials i econòmiques
desafavorides puguin participar en les sortides i en les colònies.
Des de fa uns quants cursos, per tal d’afavorir la cohesió social, anem
de colònies tota l’escola ( Educació Infantil i Primària), al mateix lloc i els
mateixos dies (dues nits).
Es realitzaran també totes aquelles activitats que, proposades des de
l’Ajuntament de Rubí, es considerin necessàries per a l’assoliment dels
objectius pedagògics plantejats durant el curs.
2.10 Festival.
En el nostre centre s’ha procurat sempre que l’alumne pugui realitzar
representacions ( dansa, música, teatre ... ) ja sigui davant dels companys de
classe, davant de tota l’escola o tenint com a espectadors els pares.
El teatre contribueix a l’aprenentatge de la llengua permetent als nois
familiaritzar-se amb una gran varietat de textos i de tipus de llenguatge,
estimula la creativitat i fomenta l’aptitud de relacionar-se amb el grup i l’adult, el
desig de cooperació, de debatre idees, propugnar solucions, assumir
responsabilitats...
El projecte del teatre permet un treball transversal de les diferents àrees:
coneixement del medi, llengua, expressió visual i plàstica....
Cada cicle prepara una representació adreçada als pares i als alumnes
de l’escola. Es farà cada curs però alternativament. Un curs EI i CI, el següent
curs CM i CS.
La representació, tal i com s’ha vingut fent fins ara, és realitzarà fora de
l’horari lectiu, preferiblement un divendres a les 18h. A l’inici de cada curs es
proposa la data.
Durant la setmana del Festival, els especialistes no fan classe normal ja
que es dediquen completament al desenvolupament de les activitats pròpies
d’aquesta activitat.
En les diferents escenes de la representació hi haurà d’haver alumnes
de tots els nivells de les etapes que fan el festival.
2.11 Setmana de Sant Jordi.
La diada de Sant Jordi s’ha celebrat des de sempre a la nostra escola de
forma significativa. En un principi consistí en la convocatòria d’uns Jocs Florals,
una actuació de pallassos o d’algun grup d’animació i una xocolatada. Anys
després, aquesta jornada es va fer més extensiva, donant pas a la Setmana de
Sant Jordi ( Setmana cultural ), durant la qual, a més de les activitats
esmentades, es feien gimcanes, tallers....
Actualment en el transcurs d’aquesta setmana es realitzen les següents
activitats:
- Xocolatada: L’empresa de menjador fa una xocolatada i al matí els alumnes
esmorzen xocolata desfeta amb melindros.
- Tallers de pares i mares: Durant dues tardes els pares i mares realitzen tallers
per l’escola. Són els pares/mares qui decideixen els tallers que faran i els
alumnes hi van lliurement , des d’EI3 a Sisè, barrejats. El claustre ha de
coordinar els espais destinats, comprovar la idoneïtat dels tallers i aconseguir la
màxima participació de pares/mares, fonamentalment dels que tenen un nivell
cultural més baix.
Mentre dura la realització d’aquests tallers, els professors hauran de vigilar
molt acuradament el comportament dels alumnes i ajudar als/les pares/mares
sempre que ho requereixin. En cap cas podran realitzar treball personal.
- Jocs Florals: Des de fa molts anys l’escola celebra, a ser possible el mateix
dia de Sant Jordi, els Jocs Florals, en un intent de recuperar l’esperit dels Jocs
Florals de la Renaixença catalana. És una festa literària i, a la vegada, de
reivindicació de la nostra catalanitat. Destinada a Cicle Superior, cada alumne/a
elabora tres poesies amb temes proposats pel professorat que hauran de tenir
relació amb els tres temes clàssics dels Jocs Florals de la Renaixença : amor,
pàtria i fe ( en el nostre cas, valors ètics). L’equip de professors escull un primer
premi i un accèssit de cada categoria. Com que Cicle Superior participa com un
sol grup no és necessari que els premis estiguin repartits a parts iguals.
Pel fet que és una festa literària fonamentalment, els alumnes de 2n de
CI i els de CM, elaboren un conte. L’Equip de professors decideix quin és el
primer i el segon premi de cada nivell.
Els/les alumnes de primer de CI realitzen un conte col·lectiu.
Els/les alumnes d’EI participen també amb la creació de dibuixos per
guarnir l’escola i reciten un vers o cançó que han après a classe.
El dia de la celebració dels Jocs Florals es convida els pares a l’escola i
tots els alumnes es reuneixen al gimnàs i es procedeix al lliurament de premis:
Es comença per EI , cada nivell rep un lot de llibres per l’aula com a
premi per als seus dibuixos i es continua per primer, que també rep un lot de
llibres per l’aula.
Seguidament es lliuren els primers i segons premis de 2n, 3r i 4t:
- Primer premi: un joc de taula i un llibre.
- Segon premi: un llibre.
Finalment es procedeix a lliurar els premis de Poesia dels Jocs Florals:
Englantina, Viola i Flor Natural. Al final , els alumnes llegeixen els seus
poemes.
3. ORGANITZACIÓ.
3.1 Consell Escolar.
El màxim òrgan de govern del centre es regula segons la llei 25/84 del
10 de desembre. Es reuneix en sessió ordinària una vegada cada trimestre, i
en sessió extraordinària sempre que sorgeix alguna ocasió que ho requereix.
Les funcions de què s’ocupa habitualment són:
• Lectura i aprovació de l’acta anterior ( en cada consell ).
• Aprovació horari professors i Pla anual.
• Aprovació de la memòria anual.
• Aprovació dels pressupostos i la liquidació anual.
• Aprovació calendari sortides ( trimestres ).
• Sol·licitud de subvenció per al Consell Escolar.
• Matriculació.
• Aprovació jornada intensiva.
• Elaboració i aprovació del Projecte Educatiu de Centre.
• Aprovació del RRI.
• Programació de les activitats escolars complementàries i
extraescolars.
• Aprovació de l’horari del centre.
• Sol·licitud de subvencions: conveni manteniment, reciclatge de
llibres....
• En general, totes aquelles qüestions que estableix la llei.
3.2 EQUIP DIRECTIU.
Les funcions de què s’ocupa habitualment són:
• Tasques de direcció:
Coordinar la informació de les reunions de Direcció i Cap d’Estudis
amb Inspecció.
Coordinar les reunions amb l’Ajuntament i la Coordinadora municipal
d’ensenyament.
Redactar informacions als pares; cartes a les Administracions;
memòria; pla de centre....
Realitzar tràmits burocràtics.
• Tasques pedagògiques:
Coordinar les activitats escolars complementàries.
Coordinar les demandes i adquisicions de material escolar didàctic i
llibres de text.
Elaboració de propostes de calendaris i horaris.
Edició de la revista Schola.
Assignació del professorat als diferents cicles, cursos i àrees en el
marc de les necessitats del centre i el seu PEC, escoltat el claustre.
Coordinar el procés d’avaluació dels alumnes i la realització de les
reunions d’avaluació.
Acollida del professorat nou o substitut.
• Tasques administratives:
Administració de les assignacions econòmiques: revisió de factures i
control d’entrades i sortides.
Llegir, seleccionar, arxivar i enregistrar la correspondència.
Llibres d’escolaritat i expedients acadèmics dels alumnes.
Redactar les actes dels Claustres i Consells Escolars.
Manteniment de l’inventari del centre.
Vetllar pel manteniment i la conservació del centre.
3.3 CLAUSTRE.
El claustre es reuneix de forma regular mensualment.
El temes que s’hi tracten, a grans trets, són:
• Programar i aprovar les activitats en què hi participa tota l’escola:
activitats pedagògiques i complementàries.
• Valoració posterior de les activitats esmentades.
• Propostes per la programació general de caràcter anual.
• Correspondència.
• Informació del servei educatius externs a l’escola ( Centre de Recursos
Pedagògics, Administracions...).
• Equip Assessorament Psicològic.
• Seleccionar material revista.
• Elecció dels representats al Consell Escolar.
• Analitzar i valorar els resultats de l’avaluació dels alumnes i del centre en
general.
• Exposar i intentar resoldre en comú els problemes que se li hagin pogut
presentar a qualsevol membre del claustre.
Les reunions de claustre han de ser l’espai on es prenen la majoria de les
decisions.
3.4. CICLES.
Per assolir els objectius generals de cicle és imprescindible una
organització que permeti la recollida i canalització sistemàtica d’informació.
Aquesta tasca es realitza a través de coordinacions i reunions.
3.4.1 Coordinacions.
• Intercicles: Es realitzen abans de començar els curs, i permeten conèixer
els nous alumnes des del punt de vista cognoscitiu, psicològic i socio –
afectiu. Al llarg del curs, aquestes coordinacions ens ajuden a establir uns
mateixos criteris metodològics.
• Cicle: Es tracten diversos temes, des dels més generals ( definició dels
objectius, actituds i hàbits de conducta, aprenentatge, pautes de
presentació, programació i coordinació d’activitats comunes – sortides ,
avaluacions, representacions -.........) fins als més particulars ( dificultats en
cada matèria, relacions nens – mestres, característiques grup – classe,
evolució dels alumnes ... ).En les reunions de cicle hi haurà sempre un
membre de l’equip directiu.
• Etapa: Es tracten temes de caràcter curricular. Tractament metodològic o
avaluatiu del procés d’aprenentatge dels alumnes per tal d’unificar i
sistematitzar els criteris d’actuació.
3.4.2 Reunions.
Tal i com recull el Pla d’acollida integral de centre, es contempla la realització
de les següents renions:
- A l’inici de curs el tutor/a farà una reunió pedagògica amb els pares/mares
del seu grup-classe per tal d’informar-los de la programació del curs
(continguts i objectius a assolir i qüestions organitzatives) i de les
característiques pròpies de l’edat.
- Entrevistes amb els pares /mares dels alumnes per recollir i transmetre
informació i establir línies d’actuació conjuntes. Com a mínim cal fer-ne una
al llarg del curs.
- Es farà també una reunió informativa de les colònies amb totes famílies.
- Abans de començar el nou curs, al juny, es farà una reunió informativa amb
les famílies dels nous alumnes de P3
- Reunió de final de curs el tutor/a farà una reunió pedagògica amb els
pares/mares del seu grup-classe per tal d’explicar allò que s’ha fet amb els
seus fills i allò que ha pogut quedar pendent. Com han canviat les relacions
interpersonals i tot el que es cregui convenient.
Amb pares i / o alumnes; es realitzen entrevistes individuals per recollir i
transmetre informació.
Amb l’equip psicopedagògic i serveis socials: En algunes situacions és
necessària l’orientació a mestres, pares o alumnes d’un especialista
psicopedagògic o d’un assistent social. És per això que els cicles es reuneixen,
si cal i si convé, amb aquests serveis.
3.5 E.A. P.
L’escola disposa durant sis hores setmanals d’un professional de l’Equip
d’Assessorament Psicopedagògic del Departament d’Ensenyament de la
Generalitat. Les seves funcions dins del centre són les següents:
• Coordinar la professora d’Educació Especial, les tasques pròpies
d’aquesta aula i les adequacions curriculars individuals.
• Coordinar rotativament amb totes les tutores d’un cicle per tractar de
casos relatius alumnes concrets.
Entrevistes amb alumnes.
Entrevistes amb pares d’alumnes.
Diagnòstic i informes d’alumnes.
3.6 ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES D’ALUMNES.
La Junta es reuneix mensualment. Està dividida per comissions.
L’assemblea de pares d’alumnes es realitza en sessió ordinària un cop
en començar el curs.
4 MENJADOR
El servei de menjador, per raons d’espai, és un càtering. Les dimensions
del menjador fan que els alumnes hagin de dinar fent tres torns